ESPURNES POÈTIQUES

Tu

Els teus ulls plens d’esperança,
per sentir-te segura i estimada.
Clavat com una llança,
el record d’una vida passada.
El teu aroma és molt dolç,
en olorar sé que ets tu.
Aquell record ja és confós,
de si, era ella i jo o jo i tu.
El teu cabell com la nit,
fosc, elegant, misteriós.
Tu i jo, érem dos, junts i units,
semblava un somni, viu i fogós.

Adriana Jiménez

POEMA VII

El temps passa i a ningú espera
en un poble on poca gent habita
en aquella nit de primavera
allò va canviar la nit.
Els veïns es van despertar
al aquell soroll escoltar,
un objecte desconegut
en aquell municipi ha caigut.
Tots de les seves cases van sortir,
i a veure aquell objecte es van dirigir
ja es veia de lluny,
que desprenia pel davant molta llum.
A l'arribar tots el habitants
una figura desconeguda va sortir,
i es va posar a donar voltes pels votants
per on estava descobrir.
I el final ja el pots imaginar
però com he dir la nit va canviar.

Yoel Blanco

INNOCENTIA VICTA I

Flor de tija verda que emana
pista fràgil i seductora
Pistil fecund, progenitor
de tota bellesa creada.
Pètals cantant una corranda
a la llibertat que els custòdia,
envoltats de camp salvatgí
exigu en vigilia acèrrima.
I és, la brisa plaent, impàvida,
metrònom dels meus cabells fràgils
i compàs del pètal vençut
tot seguint la corrent del vent.
Prat nadiu, càndid, opulent,
però és prat de sègol sec.

Martina Figueras

FLORS AL CARRER

“Estimar-te com la terra, Ginestà”

Quan el cel es pinti de porpra,
I el mar es torni negre.
Quan l’aire es torni magre,
I no hi hagi pau que valga.
Quan els nens portin armilles
I els vells saltin les muralles.
Quan les balenes deixin de cantar
I les paraules s’hagin de pagar
Llavors les flors sortiran d’esquerdes,
I l’amor empenyerà les pedres.
El món es tornarà a ajuntar,
I la vida torna a començar.

Aurora Godàs

EL SOL I EL BRESSOL

A cada sortida de sol,
neix un nou bressol.
El cel es vesteix de colors
i s’omple de nous records.
Pinta el dia amb pinzellades,
que es barregen amb les onades.
L’horitzó es torna taronja i groc
i el nen es fa gran a poc a poc.
La posta de sol ha sortit.
Amb el fred i la nit,
l'home ja s’estira al llit.
Silenci total quan el cel s’apaga.
Així acaba la història breu,
de quan ets petit i tens el cel teu.

Jana Pons

Capilla de ministriles (II)

-50 empieza el tema
-48,45 empieza el texto
o ´47 MIN

L’ESFORÇ QUE NO FLOTA

De petit mirava el mar,
l’aigua sempre recorda,
que sempre em deia cridant,
no vinguis, que t’enfonses.
Un vaixell vam construir,
un que tenia més d’un pis,
des que el vam fer,
no tornarem a ser el mateix.
Vam anar tots contents,
a provar el nou vaixell,
que amb molt d’esforç estava fet,
i es va enfonsar abans de dir “llet”.
No vam decaure,
ràpid vam sortir,
tots secant-nos amb l’aire,
i rient sense avorrir.

Mario Navarro

Lluny

Camina lluny, viatger,
que aquestes terres no t’estimen
i el cel no et plora.
Camina lluny, i no tornis.
Que lluny seràs més lliure;
on no et tiraran ni pedres ni pals,
i on veuràs el sol somriure.
Busca enllà l’horitzó una terra que t’abraci.
Aquí, els que no hi van néixer,
només trobaran ossos
de calci.
Busca lluny,
que els d’aquí odien els caminants
i pensen que la seva terra morta
és morta pels qui per sobre hi van caminar.

Rosa Godàs

MIRADES EN LA PLUJA

Jo observava, la senyora i el senyor.
Ella estava trista, plorava.
Va ensenyar el ciris i en un instant,
els dos seguien el seu camí.
Jo seguia observant la senyora.
Era un dia plujós, ella ho
sabia, portava un paraigua.
Jo seguia el meu camí,
darrere d’ella.
La senyora caminava i caminava.
Es va parar davant d’una església
i va tancar el paraigua.

Ruth Bravo

LES FLORS

Flors de colors brillant,
vent suau, dolç cant,
cel blau, sol radiant,
vida és un regal constant.

Júlia Toro

VALVIZ

DESIRE